Iniciem la psicomotricitat

Bona tarda,


Avui hem iniciat a la classe de DSM la sessió de psicomotricitat que durant 6 dies haurem de portar a terme nosaltres, els alumnes, una sessió de psicomotricitat que duri aproximadament uns 45 minuts que es podria realitzar amb infants.

Què és la psicomotricitat?

És un dels aspectes necessaris que s’han d’introduir en la llar d’infants ja que és l’educació que ajuda a desenvolupar físicament i anar tan allà com l’infant pugui, a més, deixant que demostri els seus interessos i les seves capacitats motrius sense reprimir-ne els moviments i orientant-los vers un desenvolupament integral de la seva pròpia persona.

L’infant es relaciona amb l’entorn que l’envolta partint del seu propi cos. Mitjançant aquesta relació va descobrint els seus propis límits, els seus desig i les seves necessitats i les seves limitacions. Tot plegat el portarà a fer-se una idea de les seves possibilitats.

Parlem de psicomotricitat a la llar d’infants per diversos motius:

• Partint  del moviment s’afavoreix el creixement i el desenvolupament físic i psíquic necessaris, i es poden modificar petits endarreriments i corregir les diferents dificultats.
• A nivell biològic, el moviment té una funció adaptativa i una funció d’exploració;  a nivell psicològic té una funció comunicativa amb els altres éssers, és a dir, una relació social.
• És una educació no sexista on cada infant demostra de la mateixa manera les seves possibilitats, trencant el motlle cultural dels exercicis que cal fer d’acord amb si s’és nen o nena

La psicomotricitat afavoreix a la salut física i psíquica del nen, per tractar-se d'una tècnica que li ajudarà a dominar d'un forma sana el seu moviment corporal, millorant la seva relació i comunicació amb el món que els envolta. Està dirigit a tots els nens i nenes, normalment fins als 7 anys de edat.

La Psicomotricitat permet al nen a explorar i investigar, superar i transformar situacions de conflicte, enfrontar-se a les limitacions, relacionar-se amb la resta, conèixer i oposar-se a les seves pors, projectar les seves fantasies, viure els seus somnis, desenvolupar la iniciativa pròpia, assumir rols i gaudir del joc en grup, i a expressar-se amb llibertat. 

El nen pot també adquirir: 

• Consciència del propi cos parat o en moviment. 
• Domini de l'equilibri. 
• Control de les diverses coordinacions motores. 
• Control de la respiració. 
• Orientació de l'espai corporal. 
• Adaptació al món exterior. 
• Millora de la creativitat i l'expressió d'una forma general. 
• Desenvolupament del ritme 
• Millora de la memòria. 
• Domini dels plànols: horitzontal i vertical. 
• Nocions d'intensitat, grandària i situació. 
• Discriminació de colors, formes i grandàries. 
• Nocions de situació i orientació. 
• Organització de l'espai i del temps.

Les titelles

Bona nit a tots!


No fa gaire dies us vaig comentar que estàvem creant unes titelles.
Per què estem fent titelles? Principalment s'estan realitzant per portar a terme una petita interacció amb el companys de classe a més d'aportar una cançó que es refereixi a la titella que estem fent.
A més a més, ens aportarà experiència pel nostre futur, tenir més coneixements, desenvolupar la nostra imaginació i per últim passar una estona ben entretinguda i divertida.


La meva titella es un cuiner on cantarà la següent cançó:

Sóc un cuiner  que remena les cassoles

faig bon menjar i tothom se'n llepa els dits

Les cassoles en el foc, van bullint a poc a poc
i fregeixo les verdures, les patates i l'arròs.

L'elecció d'aquesta cançó va ser gràcies a la meva mare que la va escoltar un dia per la ràdio i ja que la vam veure divertida i diferent doncs vaig decidir fer-la.

I parlant de titelles, us vull penjar un enllaç que he trobat justament avui sobre de com fer titelles molt simples i fàcils de fer però que poden ser un gran recurs pel dia de demà:


http://cantitella.wordpress.com/2008/02/10/construccion-de-titeres-simples-paso-a-paso/




Espero tenir molt aviat el muntatge de les fotografies i que us hagi agradat el petit recurs que he trobat.


Petons i ànims :)

Pensant en els altres

Bona tarda!


Ja torno a ser aquí ja que com potser haureu vist, he actualitzat aquest migdia amb una entrada de la Festa Major petita de Masquefa, però ara us vull aportar un documental que a la classe de DSA ens ha posat la "Diana".
El següent documental ens parla d'un mestre del Japó que treballa de manera conjunta l'aprenentatge i la diversió a l'aula amb els seus alumnes a través d'unes cartes i així també expressar els seus propis sentiments i expressar-los davant dels seus companys.
Personalment penso que es un bon documental del qual ens pot aportar una bona lliçó a la vida i més volent ser futurs educadors.

Espero que us agradi i el tingueu en compte pel vostre futur!
Que acabi d'anar el dia bé :)

Festa Major Petita de Masquefa

Bon dia a tothom,

Avui comença la Festa Major petita del meu poble, Masquefa del qual s'anomena "Sant Isidre".
Us adjunto la programació de tota la durada de la festa per si voleu venir i passar una bona estona entre amics o família.







Espero que vingueu i pugueu gaudir de la festa!
Un petó i en tot cas arreveure :)

Un mes...

Bona nit Pirates,

Avui he realitzar ja tres entrades en el bloc ja que l'havia deixat una mica apartat. 

Amb aquesta entrada us volia fer recordar que avui, exactament avui mateix, queda un mes per finalitzar classes i exàmens i disfrutar d'un bon estiu per retornar al setembre amb moltes energies; encara que pel moment només us diré que ànims ja que estem en la repta final i que podem.

Per cert, aviat quan ho tinguem tot enllestit obtindreu fotografies d'unes titelles que estem creant cada un de nosaltres per cantar una cançó, i unes nova joguines per a infants amb discapacitat visual.

Fins molt aviat nois i noies. Ànims i un petó :)

Diada del Sant Jordi

Aquí seguim actualitzant el bloc i aquesta vegada amb una festa tradicional i de cultura catalana anomenada "Sant Jordi".
Aquesta festa es celebra el dia 23 d'abril des de que es va prendre com una costum l'any 1456 a partir de la llegenda: 


Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.

Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.

La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.

Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.

Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.

Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.

Text extret del Costumari Català de Joan Amades. 

Il·lustracions cedides pels alumnes de Cicle Mitjà del 

CEIP Pont de la Cadena de Molins de Rei

Durant la diada normalment es regala una rosa vermella a les dones i un llibre als homes. A més a més, com a cultura catalana que és, se sol posar en els balcons la bandera catalana

Per concloure, comentar que aquest dia vaig poder gaudir d'una excursió a la "Plaça Cal Font", a Igualada, amb nens i nens de primer de primària on vam realitzar una visita a totes les parades de llibres i roses finalitzant amb una fotografia de grup. 

Va ser un dia diferent i que va estar prou bé. 

La Granja-escola

Hola noies i noies!


Us pensàveu que m'havia oblidat de vosaltres? Doncs no!
No he disposat de gaire temps per actualitzar i informar-vos de tot el que s'ha anat realitzar des de l'últim dia però avui serà un dia de molta informació, així que comencem:


Durant l'última actualització del 18 d'abril em vaig despedir dient-vos que marxava de colònies a una granja.
La granja-escola és deia Cal Diable i situava a Pontons, prop de Vilafranca del Penedès.
Una vegada vam arribar allà ens vam trobar amb tres monitors: el Carles, el Pau i el Bernat, encara que en Bernat va ser substituït per un altre noi. Tots tres van ser molt agradables i simpàtics encara que del que puc parlar-ne millor es del Carles ja que va ser el meu monitor de grup durant quasi tota l'estada a la granja-escola. En Carles ens va aportar tota la informació sobre el que es una granja (Que s'hi realitza allà amb els infants) i a més a més tota una llista d'experiències i recursos que ens pot servir d'exemple en un futur.


Allà a la granja vam estar amb contacte amb diferents animals (porcs, ovelles, cabres, conills...) tant tocant-los com donant-los de menjar, vam fer neteja una zona on viuen les ovelles, vam fer jocs tradicionals tant de dia com de nit i una excursió a través del bosc amb i sense pluja.


Sincerament l'estada a la granja va ser genial, espectacular i una pena el tenir que marxar. En la meva opinió m'hagués quedat una nit més.

Per cert, en Carles ens va facilitar unes receptes i dues de les cançons que s'hi van realitzar durant la nit: