Aquí seguim actualitzant el bloc i aquesta vegada amb una festa tradicional i de cultura catalana anomenada "Sant Jordi".
Aquesta festa es celebra el dia 23 d'abril des de que es va prendre com una costum l'any 1456 a partir de la llegenda:
Sant
Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu
popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia,
però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de
Montblanc.
Diuen
que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que
posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el
punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i
produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de
les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.
Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li
serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema
i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit
per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va
concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que
destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de
temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els
estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del
rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i
gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia.
Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i
inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de
qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos
sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada,
i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat,
desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al
sacrifici.
Quan portava una estona caminant se li va presentar un
jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i
lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per
allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li
digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal
com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i
alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del
flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.
Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror
de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una
llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel
coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El
monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de
Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb
el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el
seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El
rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va
replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre
la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella,
i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per
manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap
premi.
Aleshores,
Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
Text extret del
Costumari Català de Joan Amades.
Il·lustracions cedides pels alumnes de Cicle Mitjà del
CEIP Pont de la Cadena de Molins de Rei
Durant la diada normalment es regala una rosa vermella a les dones i un llibre als homes. A més a més, com a cultura catalana que és, se sol posar en els balcons la bandera catalana
Per concloure, comentar que aquest dia vaig poder gaudir d'una excursió a la "Plaça Cal Font", a Igualada, amb nens i nens de primer de primària on vam realitzar una visita a totes les parades de llibres i roses finalitzant amb una fotografia de grup.
Va ser un dia diferent i que va estar prou bé.
